L’escriptora especialista Àngels Roura Massaneda porta cada setmana a l’Esmorzar de Ràdio Palafrugell informació per conscienciar sobre la importància de la lluita feminista i en contra de la violència masclista
Reading the feed…
A menys de la meitat de 2026 el nombre d’assassinats masclistes és estrepitós. Un any horrible. Queda demostrat pels fets que “quelcom” (en plural) no estem fent bé (ni eduquem en la igualtat ni en el respecte a la vida, ni protegim la víctima, ni garantim serveis i prou recursos per a una digna reconstrucció i poder retornar a quelcom que s’assembli a una vida normal), i al victimari no li passa massa res –la veritat. Quelcom en plural perquè falla el sistema per molts costats. Fan falta més veus d’homes com la de Miguel Santos. Que no sigui ell sol (i algun altre més que hi ha, però tampoc g
Davant la possibilitat que el moviment feminista avanci massa i càpiga la remota possibilitat que la desigualtat s’escurci, el patriarcat inventa un concepte, el matriarcat, per tal de despistar i crear confusió. Què millor que crear un enemic que no existeix! I què millor, també, que utilitzar la carta de la “suposada llibertat d’elecció” de la dona davant l’economia submergida (treball domèstic, de cures, prostitució, ventre de lloguer…) convertint les dones en col·laboradores d’un sistema que les discrimina i n’exerceix el control. Matilde Fontecha en el seu llibre “Feminidad y patriarcado”
La representació de dones tant en la creació de continguts, en els mateixos continguts, en la veu, protagonisme, expertesa, etc., continua estant lluny de la correspondència en ser la meitat de la població en termes mundials. Els estereotips perpetuats a escala efectiva, la continuïtat de la violència simbòlica que assenyala què cal reproduir… En un món que en paraules de Kirsi Madi, Directora Executiva Adjunta d’ ONU MUJERES, “les dones són la meitat del món, però només una quarta part de les notícies: les dones apareixen o s’escolten en només el 26% de tots els clips de televisió, ràdio i pr
Difondre contingut manipulat de forma deliberada, difós amb l’objectiu d’enganyar al públic i aconseguir fins estratègics, polítics o econòmics, o amb l’objectiu de trencar la confiança sobre institucions o col·lectius, és desinformació. Aquesta és perillosa per a la democràcia perquè distorsiona el debat públic, polaritza la societat i dificulta que les persones prenguin decisions informades, lliures d’interferències i manipulacions. I és particularment colpidora quan invisibilitza i menysté l’existència, per exemple, del nombre de víctimes de violència de gènere que han estat assassinades of
Miguel Lorente diu que la violència de gènere des del punt de vista de construcció de la identitat de les dones, de forma general, seguint els conceptes de la filosofia i psicologia social, ha de ser entesa com “un menyspreu o denegació de reconeixement”. La violència del menyspreu porta a la falta de reconeixement. Implica un atac, suposa l’autopercepció negativa de la dona respecte a la seva identitat i la seva situació, fet que es veu agreujat per la manca de resposta proporcional per part de la societat. La submissió històrica de les dones mai s’hauria aconseguit sense l’ús continuat de la
No puc evitar que en voler escriure sobre 8M em vinguin al cap tants temes en què les dones són un col·lectiu desafavorit, vulnerable i en situació de clar desavantatge… En quina posició de la llista de prioritats o objectius a aconseguir com a societat tenen els partits polítics, els equips de govern i les seves “polítiques públiques”. La resposta la tenim sobre la taula amb les partides pressupostàries, amb les mesures que s’aproven i amb la complexitat burocràtica i la dessincronització o descoordinació o lentitud amb què funciona l’engranatge –per no afegir-hi la mirada. Quines institucion
El dret a vot és una manera molt objectivable, molt visible, de la consideració de la dona com a una igual. Hi ha una correlació entre la velocitat amb què s’incorpora el dret de la dona a votar i el respecte als drets humans. La resistència a l’acceptació de la dona com a igual diu tant del passat, com del present, com del futur que tenim al davant. Diu molt de la cultura i –deixeu-m’ho dir– de la qualitat humana d’un país. El dret de vot de les dones és avui en dia una realitat política i jurídica sobre el paper, però la participació real de la dona, en massa ocasions, és més teòrica que prà
#nototselshomes (#notallmen) és la resposta etiquetada davant de l’alçada de vol del #metoo i del #cuéntalo. Davant la veu de dones que no callaven la violència patida pels homes del seu entorn professional i personal, aparegué “no tots els homes”. “No tots els homes” remet a una defensa col·lectiva que demana a les dones que no atribueixin comportaments violents, sexistes, masclistes, etc., als homes de manera generalitzada. Dit en altres paraules, seria “no ens poseu tots al mateix sac!” Un pòdcast que posa en qüestió la implicació i el paper més o menys actiu dels homes davant els comportam
Iria Marañón fa una ferma defensa del poder de l’educació per a transformar el món, i que el primer que ha d’aprendre un nen és la solidaritat. Solidaritat que implica ajudar, col·laborar, fer costat i unir-se a causes alienes sense rebre res a canvi. I per aconseguir-ho cal empatia. Estem davant un llibre que posa en evidència com els tentacles del patriarcat, el sexisme i la misogínia, arriben a totes les parts de la societat i no ens en deslliurem –amb paraules de l’autora– ni aquelles persones que creiem que estem educant de manera diferent. Parlem d’“Educar un niño en el feminismo”, d’Iri
Carme Valls en el seu llibre “Mujeres invisibles para la medicina” fa un repàs al biaix de gènere que ha tingut i encara manté les dones invisibilitzades, perquè el cos d’estudi, el referent, la norma ha estat el cos de l’home. Fa escassos deu anys que s’ha incorporat el cos de la dona en els estudis i assajos… D’això se’n diu estar les beceroles… Com pot ser que un món que es creu científic hagi pogut oblidar els problemes de la meitat de la població? Influeix tan encara avui dia la societat androcèntrica i patriarcal en les ments dels nostres professionals? És un llibre totalment recomanable
Tanquem el mes de novembre, som a l’efemèride 25N - Dia Internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones, i seguim sense canvis. Permeteu que ho matisi: sense canvis de tendència, sense senyals que la violència reverteixi. Tenim la percepció que la violència no disminueix i tenim les dades que ho corroboren. Davant aquesta suma podem caure en la negativitat i desesperança, cert. Bé, no podem ser optimistes, ens toca ser realistes i acceptar que com a societat hem de canviar moltes coses, que com a humans ens hem d’aturar a revisar com ens relacionem, com mirem la persona o le
Per si sentiu alguna veu que diu que s’està anant massa lluny amb temes d’igualtat i que ja fa temps que aquesta ja s’ha assolit, els podeu compartir aquest pòdcast i remetre a aquest programa. La igualtat efectiva, a escala pràctica, real, efectiva… Encara queda lluny. Les dades recollides posen de manifest que del total de contractació a temps parcial, les dones n’ocupen un 74% del total; o que del total d’excedències concedides per a cura de menors o familiars el 84% és per a dones; o que del total de càrrecs en l’àmbit mèdic les dones ocupen el 30%; o que del total de la propietat mundial
Des de la infància l’entorn ens va enviant missatges del mereixement d’espai públic segons siguis nen o nena; del que se suposa que espera que facis en funció de si ets nen o nena, de la quota de temps que et pots permetre segons siguis nen o nena… La presència i quota de veu en mitjans audiovisuals destinats a infants, a joves i adults té –en termes arrodonits– una distribució de 30%-70% o un terç i dos terços. No és representativa de la població mundial. No hi ha proporcionalitat. Feminisme és, també, reivindicar aquestes desigualtats. I quan diem això no estem ni limitant ni condicionant, n
Novembre, un mes particular perquè el 25N és l’efemèride del Dia Internacional per a l’erradicació de la violència sobre les dones. Encara fa falta a 2025 donar arguments que donin suport a aquesta efemèride. Encara hi ha qui diu que ja n’hi ha prou, que n’estem fent un gra massa. Encara hi ha qui diu que sempre hi ha hagut violència al llarg de la història de la humanitat i que mirem massa prim! Encara hi ha qui diu que les persones que reivindiquem una igualtat efectiva, de drets i oportunitats per a totes les persones… estem posant els homes en una situació incòmoda, que els desorientem per
A tall de joc i de suposició, una mostra de qui ens transmet seguretat, cura o qui, al contrari, ens desperta i genera inseguretat. Com diuen els estudis, la principal causa d’inseguretat, de patiment per part de les dones, es troba en relació amb els homes. A les portes d’iniciar el mes de novembre, una proposta diferent: escollir entre dues opcions davant la suposició d’haver de deixar la nostra filla en mans de desconeguts (un home, un os, una dona…). Què hi ha en el comportament humà associat a rols de gènere que ens aporti tranquil·litat i seguretat o que, al contrari, ens activi la incer
Avui parlem d’una variable de la violència social de què no acostumem a parlar o si més no que no surt citada en les classificacions de violència: la falta de compromís dels homes en tot allò que s’acosti a temes feministes. També la manca o absència de compromís en la gestió de la càrrega mental que suposa tenir tot l’esquema logístic de la setmana, que inclou l’horari regular de tot el que és escolar i extraescolar i familiar, el que és laboral i extralaboral, més tot el que és extraordinari d’aquella setmana. El fet de desentendre’s de la gestió de les petiteses –i les que no són tan petite
Violència política de gènere és el que viu en primera persona la periodista Cristina Fallarás per part de la tercera força política de l’Estat Espanyol. La periodista s’ha convertit en altaveu de la immensurable quantitat de dones que pateixen o han patit violència masclista, i ho ha fet oferint en el seu perfil d’Instagram un espai on relatar anònimament el que s’ha viscut. Molestos perquè les dones deixin de callar exposin els fets, molestos pel que pugui suposar d’obertura de consciència i crítica al sistema, el partit VOX ha decidit posar a la seva web –i no ho ha pas retirat– una imatge d
Avui farem una discreta i convençuda defensa de les xarxes socials. És a dir que, entre molta brossa i molta mala bava, també hi cap un espai d’expansió de consciència i corresponsabilitat social davant del munt de situacions de desigualtat, injustícia social i abús de poder. Hi cap difusió de contingut profitós, constructiu, amb informació contrastada, mirades àmplies i crítiques… Hi cap molt. L’important és que trobem el/s canal/s, les publicacions, els pòdcasts, els perfils que van d’acord amb nosaltres, amb els nostres valors i principis… perquè tot plegat tingui coherència i ens ajudi a m
Ha estat notícia a inicis de setembre: com capitalitzar, com treure rèdit de l’excepció per a negar els fets. És a dir, com centrar-se en el 0,0088% -que és la xifra de denúncies falses en relació amb la violència de gènere-. Centrar-se en aquest 0,0088% té la capacitat d’anul·lar la certesa, el pes, el dany i suplici que suposa més del 99% de denúncies certes. Organitzada per VOX, es realitzà al Congrés de Diputats de Madrid, una “Jornada sobre ideologia de gènere i denúncies falses”. El contingut de la Jornada evoluciona de tal manera que la tercera i darrera part de l’acte presenta l’home c
En iniciar el 2025 fèiem una pregunta: “On és la Macroencuesta de 2023?”… Perquè s’esperava que després de la de 2015 i 2019, vingués la de 2023. Però ha passat el 2023, 2024 i ara que estem a mitjan 2025 no hi ha cap senyal que ens faci pensar que es publicarà. Ens quedarem, per tant, sense una font important de dades que ens ajudava a contrastar el negacionisme de la violència masclista. Una llàstima! L’estudi “Juventud en España 2024” confirma el retrocés de percepció entre els joves de la xacra social que és el masclisme. Entre els joves ha retrocedit tant l’afinitat cap al feminisme com a
Fa falta la coordinació de diferents agències internacionals, que treballen contra la violència sexual, per poder identificar i arrestar individus que cometen delictes greus com la possessió, producció i distribució de material d’abús sexual infantil, així com agressions sexuals a menors. És sabut que les xifres d’abús sexual són xifres negres, no és el nombre real, és la xifra del que es té constància; i és sabut, també, que la xifra real és escandalosament molt més gran. I això és el que ens espanta. Les xifres de violència sexual a les comarques gironines han augmentat considerablement resp
En plena celebració del Festival de Canes, aquest maig de 2025, es fa pública la sentència de l’acusació de Gérard Depardieu: condemnat a 18 mesos de presó suspesa per agressió sexual. L’actor va ser declarat culpable per uns fets que es varen produir durant el rodatge d’una pel·lícula el 2021. Acusat d’agredir a dues dones; una decoradora i una ajudant de direcció. De Canes, a Madrid: Festes de Sant Isidre. L’Ajuntament de Madrid convida a participar d’un acte musical (i no ho posa al programa) a Plácido Domingo, que l’any 2019 va ser acusat per nou cantants i una ballarina que posaven veu a
Una setmana més, responem els vostres correus. Aquesta setmana ens centrem en la pregunta: “Com ho faig…? Què haig de fer amb la meva amiga que està en una relació en què hi ha maltractament…?”. Exposem què puc fer i des d’on. Tasca gens fàcil, però tan necessària perquè la víctima no estigui sola. Des d’on l’escoltem i li fem costat és crucial. Recordem que ningú està per gust en un lloc on et maltracten. Si no se surt d’allà és perquè no es reuneixen els requisits. I mentre es conviu amb la consciència d’aquest maltractament és de vital importància poder comptar amb persones properes que ens
Cada setmana, al final d’aquesta secció, fem referència al correu on us podeu posar en contacte i fer-nos arribar suggeriments i/o preguntes. Doncs bé, aquesta setmana dediquem el programa a respondre-us… i del que ens heu escrit, hem escollit una pregunta recurrent: “Si està patint, com és que no denuncia?” Exposem motius que frenen, tiren enrere, i condicionen optar per a interposar denúncia contra el maltractador. N’il·lustrem uns quants. N’hi ha molts més, per descomptat.
Un petit homenatge a aquesta dona escriptora dels segles XIV i XV, Christine de Pisan, que es va convertir en la primera escriptora de la literatura francesa que va poder viure d’escriure. I també un petit homenatge a Pilar Godayol, perquè gràcies al seu llibre “On són les dones?” (2024) he descobert a Christine de Pisan, l’autora de “La ciutat de les dames” (1405). “La ciutat de les dames”, un llibre que critica l’autoritat dels escriptors misògins de l’època. Tres dames, la Raó, la Rectitud i la Justícia, conversen amb l’autora sobre el menyspreu que senten els homes per les dones. El llibre
