Radiació de Fons és el podcast de ciència de Ràdio Palafrugell. Amb el periodista científic Joan Regí i el geògraf Marc Heras repassem l’actualitat, desmuntem mites i coneixem episodis històrics rellevants del món de la ciència.
Reading the feed…
Joan Regí, Marc Heras i Francesc Pruneda parlen de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 i expliquen què podrem veure des de Catalunya, com trobar el millor lloc d’observació i quines precaucions cal prendre per mirar el sol amb seguretat. També repassen la ciència que hi ha darrere dels eclipsis, els efectes de la totalitat i algunes curiositats i experiències relacionades amb aquest fenomen astronòmic.
Què és la matèria fosca? Per què existeix el temps? Com funciona l’univers? A l’últim programa de la temporada, convertim les grans preguntes de la ciència en converses entenedores, rigoroses i plenes de curiositat.
Els àtoms semblaven el límit de la matèria, però la ciència ha descobert un univers encara més petit i sorprenent. En aquest capítol, explorem les partícules fonamentals, les forces que les governen i els grans interrogants oberts de la física moderna. Del model estàndard a la matèria fosca, passant pel Gran Col·lisionador d’Hadrons, un viatge al cor de la realitat.
Conversem amb Jaume Noguera Vila-Masana, compositor i historiador, sobre la relació entre música, física i matemàtiques. El programa explora com es formen els sons, què són les freqüències, les escales i els acords, i com la música construeix emocions a través de l’harmonia i el ritme. També parlen de l’acústica, l’evolució dels estils musicals, la música comercial i l’impacte de la intel·ligència artificial en la creació artística.
Què és exactament una IA? Com aprèn? És realment intel·ligent o només fa càlculs sofisticats? A partir d’exemples concrets i amb un llenguatge planer, el programa explora les bases del “machine learning”, les xarxes neuronals i els models generatius que ja formen part del nostre dia a dia. També s’aborden qüestions clau com la regulació europea, l’impacte laboral, els riscos de desinformació i els límits actuals d’aquestes tecnologies.
Analitzem la missió Artemis II, un moment clau en el retorn de la humanitat a la Lluna. Repassem què ha funcionat, les fites assolides i els reptes tecnològics d’una missió històrica. També parlem de l’aniversari del primer vol tripulat de Yuri Gagarin, la desintegració d’un cometa en directe, nous descobriments d’asteroides i els avenços del telescopi James Webb.
Fem un programa ple de preguntes i respostes científiques. Per què el cel és blau? Per què veiem el llamp abans que el tro? Per què el gel flota o la ceba ens fa plorar? Un recorregut divulgatiu per curiositats de física, natura i llengua que expliquen fenòmens quotidians amb ciència.
Conversem amb Xavier Salvador i Costa, biòleg marí, apneista i naturalista, especialitzat en biodiversitat marina i taxonomia. Amb una trajectòria vinculada a la Universitat de Girona i projectes del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Salvador combina recerca científica, fotografia submarina i divulgació. Ha documentat més de 1.500 espècies en aigües catalanes i espanyoles i ha competit al màxim nivell en fotografia i vídeo submarí. L’episodi recorre el seu camí vital, des dels inicis al litoral fins a la descripció d’espècies noves.
Explorem una tecnologia tan habitual que sovint passa desapercebuda: les finestres. Parlem de nous materials, eficiència energètica i el futur de les finestres intel·ligents. El programa també aborda dues notícies de salut: el repunt del xarampió i un avenç prometedor contra el càncer de pàncrees.
Analitzem la roba no com a moda, sinó com a tecnologia. Des dels primers teixits que van permetre a l’ésser humà sobreviure a climes extrems fins als vestits espacials de les missions Artemis. Parlem de termoregulació, materials avançats, pols lunar, teixits intel·ligents i roba capaç de generar energia o refredar el cos.
Encetem el 2026 parlant de ciència, diversitat i mirada crítica. Amb la Carla Trucharte i en José Yépez, el programa explora la diversitat sexual i de gènere al món animal, a partir de l’exposició Una mirada LGTBI+ al món animal que arribarà al Museu del Suro de Palafrugell. Un viatge científic, cultural i social per repensar la natura, els relats que expliquem i els prejudicis que projectem.
En aquest episodi explorem com la tecnologia low-tech aplica coneixement científic per crear solucions simples, eficients i sostenibles. Descobrim exemples reals de purificació d’aigua, refredament i construcció amb materials locals, així com estratègies de disseny digital sostenible. Una mirada a com la simplicitat pot generar impacte i funcionalitat en la vida quotidiana i en el planeta.
En aquest episodi es reflexiona sobre com moltes tecnologies antigues continuen essent més robustes, fiables i fàcils de reparar que alguns sistemes moderns. A través d’exemples diversos —des de maquinària industrial, ponts i fars marítims fins a telèfons de camp, avions antics, canonades romanes o finestres de fusta— es mostra com la simplicitat mecànica, la qualitat dels materials i la reparabilitat sovint superen la complexitat actual. El debat també aborda el pes del manteniment, la durabilitat real i el risc de confondre novetat amb progrés.
En aquest episodi parlem dels Premis Nobel del 2025, explorant temes tan diversos com el nostre sistema immunitari, la física quàntica o materials capaços d’atrapar gasos. També comentem els premis Ig Nobel, que reconeixen investigacions més curioses però no menys científiques. Finalment, repassem la biografia d’un dels pocs catalans mai nominats a un Nobel: el Dr. Josep Trueta.
En aquest episodi explorem la relació entre la nit i la llum: descobrim curiositats sorprenents sobre la foscor, la biodiversitat nocturna i els efectes de la llum blava i la contaminació lumínica. A més, repassem la trajectòria del filòsof, astrònom i activista Pere Horts, i ens preguntem si és veritat o només un mite que “les ciutats més il·luminades són també les més segures”.
En Joan Regí i en Marc Heras comencen una nova temporada del pòdcast de ciència de Ràdio Palafrugell. Com que és la quarta, el número quatre tindrà molt protagonisme al programa.
Acabem la tercera temporada de Radiació de fons plantejant casos hipotètics. Què passaria si desapareguessin elements del nostre entorn? Com canviaria el món? Com reaccionaríem? Quin “efecte papallona” hi hauria?
Parlem d’educació, selectivitat, estudi i vocacions amb el professor Francesc Pruneda. Entrevistem l’Ivan Kapustin, que és alumne de batxillerat, farà la selectivitat i ha guanyat el premi Cracs de la Universitat de Girona.
Entrevistem el doctor Josep Maria Trigo, investigador científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC/IEEC), sobre l’estudi dels meteorits, i les missions espacials per interceptar asteroides potencialment perillosos.
Parlem d’arquitectura i grans errors que han generat catàstrofes. Ho fem al pòdcast de ciència de Ràdio Palafrugell, amb Joan Regí i Marc Heras
Parlem de nous descobriments de llunes i satèl·lits, la deriva del Pol Nord magnètic, i quatre recomanacions literàries per Sant Jordi
Marc Heras i Joan Regí entrevisten Oriol Frigola, enginyer aeroespacial que ha canviat la recerca per la vida a la muntanya. Parlen de vol supersònic, parapent i del seu gir vital cap a un estil de vida més senzill i natural
Amb en Marc Heras i Joan Regí repassem notícies d’impacte i expliquem com es van inventar objectes que utilitzem el dia a dia
Commemorem el dia de la dona i la nena a la ciència i el 8M amb Maria Verdum, investigadora sobre suro; Carla Trucharte, investigadora en llenguatge; Marina Sayols, enginyera informàtica; i Jana Bofill, estudiant de robòtica industrial.
En Joan Regí i en Marc Heras repassen tres experiments que han estat notícia perquè han canviat o canviaran com la forma com veiem l’univers: ELT, xarxes còsmiques i neutrins. A part, parlen sobre cinc experiments que s’han fet famosos al llarg de la història per la seva repercussió social: el més car, el més cruel, el més romàntic i dos dels que han generat més debat ètic.
