En aquest episodi, la Dra. Adriana Delgado (https://urgenteycronico.com/) ens acompanya per explicar-nos les noves guies de la Sèpsia que s’han publicat aquest 2026. La sèpsia continua sent una de les principals causes de mortalitat hospitalària a escala mundial, provocant uns 11 milions de morts a l’any (el 20% de les morts globals). Davant d’aquestes xifres, les noves guies del 2026 actualitzen els protocols clau per optimitzar el maneig clínic des del primer minut. Aquestes són les 5 grans novetats que ens destaca l’Adriana: 1. Concepte segons sospita: La sèpsia ja no s’ha de veure com un «
Mateix pacient, mateix episodi, dos informes diferents. Quin et sembla estigmatitzant? En aquest Menys és Més, en Xavi ens parla d’una infecció relacionada amb l’assistència sanitària que no la transmet cap microorganisme, sinó el que escrivim a les nostres notes i informes i sobretot com ho escrivim. L’ús de llenguatge estigmatitzant, despectiu, culpabilitzador, esbiaixat i prejutjat és present de forma subtil als informes i documentació mèdica i això té conseqüències per als nostres pacients. Font: Caton JB, Vanka A, Dougherty R. Things We Do for No Reason: Routine use of «denies» and other
En aquest episodi parlem dels diferents dispositius que tenim per administrar oxigen, aprofitant unes traduccions del OnePagerIcu que ha fet l’Albert. Hi expliquem que l’O2 és una droga més, amb les seves indicacions, contraindicacions, dosi… Té un efecte mesurable no invasivament amb la pulsioximetria (n’hem parlat en l’episodi 21) Introduïm els conceptes de concentració (amb dispositius de baixa i alta concentració), FiO2, el flux inspiratori I finalment descrivim els diversos dispositius que tenim disponibles. Menys és més Parlem de quan cal demanar estudis microbiològics en la pneumònia ad
Quan cal demanar estudis microbiològics en la pneumònia adquirida a la comunitat? Ens basem en la guia NICE número 250, del 2 de setembre de 2025 per explicar-vos-ho, especialment per als antígens en orina pel pneumococ i la legionel·la. Transcripció de l’àudio.
En aquest episodi actualitzem el nostre episodi número 13, de juny del 2022, on parlàvem del cop de calor. Repassem els grups de risc, el maneig i els biomarcadors i escales que ens ajudaran a marcar el pronòstic. Insistim a iniciar el refredament actiu davant la simple sospita de cop de calor, ja que només disposem de 30 minuts per a baixar la temperatura rectal fins a 38,5 °C. Cop-de-CalorBaixa Menys és més Seguint aquest article de la sèrie de Things We Do for No Reason, us expliquem que no es recomana mantenir de forma rutinària un accés venós en els pacients hospitalitzats. Si ja no el pr
Seguint aquest article de la sèrie de Things We Do for No Reason, us expliquem que no es recomana mantenir de forma rutinària un accés venós en els pacients hospitalitzats. Si ja no el precisen per cap terapèutica o prova diagnòstica no aporten res, però sí que poden presentar complicacions. El contingut d’aquesta recomanació és molt semblant al d’un essencial que també vam comentar en un altre Menys és Més. L’article en PDF Transcripció de l’àudio
En aquest episodi expandim l’entrada del blog emermedpirineus que parla de quan s’ha de posar l’heparina en l’Infart Agut de Miocardi Oclusiu (IAMO) que anirà a cateterisme per desobstruir l’artèria. Dediquem una bona estona a desgranar els articles científics que sostenen que s’ha d’administrar l’abans possible. Menys és més No sol·licitar sistemàticament una gasometria arterial per avaluar hipercàpnia en pacients amb dispnea aguda. Al portal dianasalud.com trobem un article del 2025 que ens ajuda a decidir en quines ocasions podem evitar fer una gasometria arterial a un pacient amb sospita d
Al portal dianasalud.com trobem un article del 2025 que ens ajuda a decidir en quines ocasions podem evitar fer una gasometria arterial a un pacient amb sospita d’insuficiència respiratòria hipercàpnica; això estalviaria una de cada tres gasometries arterials, amb la disminució de complicacions i temps que suposaria. L’article: Journal of Hospital Medicine Things We Do for No Reason: Arterial blood gas testing to screen for hypercarbic respiratory failure https://shmpublications.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jhm.70039 First published: 04 April 2025. DOI: 10.1002/jhm.70039 Font: https://d
En aquest episodi en Xavi ens parla del concepte de l’oligoanalgèsia, a qui i com afecta i com hauríem de tractar el dolor a urgències. Ho explica fent servir l’actualització del 2025 de la guia de tractament del dolor de l’EUSEM Menys és més Per aquest Menys és Més us portem un mite de la medicina d’urgències que hem consultat al llibre Myths in Emergency Medicine. El mite que volem desmentir és el que diu que els col·liris anestèsics no són segurs en les úlceres corneals Aquest mite té el seu origen en casos publicats d’afectes adversos com queratitis o infeccions. Aquests casos es refereixe
Per aquest Menys és Més us portem un mite de la medicina d’urgències que hem consultat al llibre Myths in Emergency Medicine. El mite que volem desmentir és el que diu que els col·liris anestèsics no són segurs en les úlceres corneals Aquest mite té el seu origen en casos publicats d’afectes adversos com queratitis o infeccions. Aquests casos es refereixen a l’ús abusiu, no prescrit d’aquests col·liris. Doncs bé, s’han anat publicant articles que rebaten aquesta afirmació. Diversos estudis aleatoritzats han mostrat l’eficàcia i seguretat d’aquests col·liris, tots conclouen que no hi ha cap ris
En aquest episodi parlem d’un fenomen que hi ha darrere d’alguns casos de mort sobtada. L’Albert n’ha fet una entrada al seu blog i ens comparteix les imatges que il·lustren millor aquesta condició. R sobre T Aquest episodi també l’hem gravat en versió vídeo que podeu trobar a can YouTube Menys és més Benzodiazepines en episodis de delírium en gent gran Per aquest Menys és Més us portem una recomanació de l’Essencial que ens diu que en les persones grans, el delírium no s’hauria de prevenir ni tractar de manera rutinària amb benzodiazepines, excepte en els casos en què sigui causat per la priv
Per aquest Menys és Més us portem una recomanació de l’Essencial que ens diu que en les persones grans, el delírium no s’hauria de prevenir ni tractar de manera rutinària amb benzodiazepines, excepte en els casos en què sigui causat per la privació d’alcohol o de sedants. Transcripció de l’àudio
En aquest episodi parlem d’un tema que ha publicat en Xavi al seu blog. Les consultes a urgències de persones amb la pressió alta són molt habituals, en l’àudio en Xavi ens explica com destriar els pacients greus que requeriran intervenció d’aquells en què no cal fer res, i quina actitud terapèutica hem de prendre en aquells en què sí que hem de fer coses. Menys és més Els primers manuals del Suport Vital Avançat en Trauma (ATLS per les sigles en anglès) parlaven d’una relació entre la presència de pols palpable en determinades ubicacions amb uns valors de pressió arterial sistòlica. LlocPress
Els primers manuals del Suport Vital Avançat en Trauma (ATLS per les sigles en anglès) parlaven d’una relació entre la presència de pols palpable en determinades ubicacions amb uns valors de pressió arterial sistòlica. LlocPressió Arterial Sistòlica Estimada (mmHg)Radial>80Femoral70-80Caròtide60-70 Doncs per aquest Menys és Més us diem que això és un mite. En el llibre Myths in emergency medicine ens diuen que aquesta correlació, d’origen incert, ha estat refutada en diverses ocasions. Ja en un article del 1988 de Poulton, en vint pacients traumàtics amb pressions arterials no invasives per so
Després de 50 episodis de contingut més o menys clínic gravem un episodi en què parlem sobre el nostre pòdcast. Us volem explicar d’on ve aquest programa i una mica com el fem. Aprofitem també per fer un recull de tots els convidats a qui agraïm molt la seva participació. I sobretot us volem agrair a vosaltres, els oients, la vostra escolta. Transcripció de l’àudio
En aquest episodi parlem de les bombes d’insulina amb la Dra. Mònica Navalpotro. Ens explica que són, com funcionen i com gestionar les complicacions que puguin sorgir quan ens trobem una persona que en porta. Com que és un dispositiu molt útil per a les persones diabètiques, cada cop en veurem més. Paga la pena preparar-se abans que no ens ho trobem i no sapiguem què fer-ne. Menys és més La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtr
La Asociación Española de Pediatría va proposar el 2023 l’elaboració de recomanacions de NO FER en els diferents àmbits d’atenció pediàtrica. En aquesta iniciativa hi han participat diverses societats pediàtriques amb l’objectiu d’assenyalar una sèrie de pràctiques que cal evitar en l’atenció del pacient pediàtric en atenció primària, urgències, hospitalització, cures intensives i domicili, per exemple, i relacionades amb les urgències: No administrar antibiòtic en infeccions respiratòries víriques no complicades. No retardar l’inici d’antibioticoteràpia empírica per obtenir cultius en un paci
En aquest episodi conversem al voltant d’una entrada al blog d’en Xavi sobre el treball per torns. Aquesta és una realitat de tots els que treballem en el nostre sector i cal saber-ne les conseqüències i com reduir-ne les afectacions. Menys és més Ampliem aquesta secció per incloure no només recomanacions més o menys «oficials» sobre l’activitat de poc valor que no hauríem de fer, sinó també aquells «mites» que potser no tenen cap recomanació, però que són això, mites. Un mite és un relat fabulós desconnectat de la realitat, i d’això en tenim molts exemples en medicina. En aquest episodi parle
Per aquest Menys és Més parlem d’un mite de la medicina, escoltat primer en el pòdcast francòfon les Bruits du Déchoc. Aquest mite és el fet de buidar de forma gradual la bufeta urinària després d’un sondatge vesical per evacuar una retenció aguda d’orina. El servei Preevid, de preguntes-respostes, del servei de salut de Múrcia, MúrciaSalud, respon a la pregunta de «S’ha d’evacuar de forma gradual la bufeta urinària després d’un sondatge per retenció i globus vesical?«. En l’actualització que en fan el 2018 aporten la referència a un assaig clínic aleatoritzat que no mostra cap diferència en l
L’Albert va fer una entrada al seu blog parlant del patró d’Infart Agut de Miocardi Oclusiu (IAMO) més precoç, les ondes T hiperagudes. En aquest episodi en parlem Ondes T hiperagudes Com que parlem d’un tema tan visual com l’electrocardiografia n’hem fet una versió en vídeo i compartim amb vosaltres la presentació que hem fet servir per mostrar els exemples. També n’hem publicat el vídeo al nostre canal de Youtube. Menys és més El Menys és Més d’aquest episodi és una llista, publicada al JAMA, de les cinc Recomanacions més importants de No Fer al servei d’urgències. És del 2014, però més de 1
El Menys és Més d’aquest episodi és una llista, publicada al JAMA, de les cinc Recomanacions més importants de No Fer al servei d’urgències. És del 2014, però més de 10 anys després encara hi ha coses que no fem… Aquest Top-5 inclou: No demanar TC de columna cervical sense criteris NEXUS o de la Regla Canadenca de Columna No demanar angio-TC per al diagnòstic de TEP sense haver-ne estratificat el risc No demanar ressonància magnètica de columna lumbar urgent en pacients que no siguin d’alt risc No demanar TC en TCE lleu que no compleixin criteris No demanar estudis de coagulació sense sospita
L’encefalopatia hepàtica és una complicació neuropsiquiàtrica associada habitualment a la malaltia hepàtica crònica i el desviament de la sang portal. Seguint una entrada a l’Urgem.cat, descrivim quines característiques necessitem per a classificar-la, quins són els factors precipitants, quin és el diagnòstic diferencial i les diverses modalitats de tractament. També l’ús de lactulosa i rifaximina com a teràpies principals per als episodis aguts i la prevenció de recurrències. També parlem d’altres tractaments com el polietilenglicol, la tiamina, la retirada de diürètics i de sedants. Exemple
Aquest Menys és Més és una de les cinc recomanacions sobre proves i tractaments en hepatologia del Choosing Wisely Canada actualitzada el desembre del 2024. Ens diu que no hem de demanar els nivells d’amoni en sang en el procés diagnòstic de l’encefalopatia hepàtica. Les fonts d’aquesta recomanació expliquen que els nivells d’aquesta substància en sèrum no aporten cap informació útil ni per al diagnòstic, classificació o pronòstic de l’encefalopatia hepàtica en els pacients amb malaltia hepàtica crònica. I rarament la concentració d’aquest amoni es correlaciona amb la gravetat de la malaltia.
Diagrama de l’oïda interna, el canal posterior és l’afectat en el 85% dels casos de vertigen posicional paroxismal benigne En aquest episodi ens acompanya un convidat, el Dr José Luís Ballvé, metge de família del CAP la Florida de l’Hospitalet de Llobregat i investigador de l’IDIAP Jordi Gol Parlem amb ell del seu camp d’expertesa, el vertigen. Fem moltes referències a la maniobra de Dix-Hallpike per determinar si és un vertigen posicional paroxismal benigne d’entre altres causes més greus. I en cas que confirmem que és un vertigen posicional podem fer la maniobra d’Epley per tractar-lo de for
Per aquest Menys és Més parlem d’una recomanació de l’Essencial La recomanació ens diu que no s’ha de prescriure medicació per al tractament del vertigen posicional paroxístic benigne, del tipus que sigui, neurolèptics, antihistamínics, benzodiazepines o la betahistina. Aquesta patologia s’ha de diagnosticar amb la maniobra de Dix-Hallpike i tractar primàriament amb la maniobra d’Epley. PDF de l’article original Transcripció de l’àudio
