Deu minuts dalt o baix sobre vinyaters conscients d’ací i d’allà, els raïms blancs i negre de la nostra terra, la criança, els esdeveniments i més encara.
Reading the feed…
Acabem la tercera temporada de Va de Vi amb un homenatge a la pagesia.
La innovació ja no consisteix necessàriament a industrialitzar més. De vegades consisteix a reconnectar tècnica i sensibilitat. Ciència i observació. Modernitat i terroir. Ni romanticisme ingenu. Ni agricultura química sense límits. Una tercera via.
Hem començat la creació d'un inventari dels raïms del País Valencia.
Què és la poda en verd, a que fa servir? Realment és necessari despuntar tant la vinya?
Hui, a Va de Vi, parlem del vel de llevats, o vel de flor. D’on ve, què fa, i per què pot ser tant un problema com una oportunitat.
Les races humanes no existixen. És un fet. No hi ha pell blanca ni negra. Només hi ha matisos de marró.
Sense plantes, no hi ha fotosíntesi. Sense fotosíntesi, no hi ha producció de biomassa. Sense biomassa, el sòl acaba morint.
Parlem d'una tècnica encara poc coneguda: l’agricultura sintropica. La idea és observar com funciona una selva.
El divendres 1 de maig 2026, per quarta vegada fem de la vila de Pego la capital valenciana del vi natural amb la nostra fira de vinyaters que comparteixen la mateixa idea del vi.
L’estabilitat consisteix a neutralitzar els elements considerats perillosos perquè res no es mogua. L’equilibri, en canvi, consisteix a permetre la convivència de totes les forces que formen un sistema viu.
Ja a l’Antiguitat, els grecs maceraven plantes medicinals en el vi. Inclús s’atribuïx a Hipòcrates una recepta de vi amb artemisa.
Cada 8 de març, el Dia Internacional dels Drets de les Dones, ens recorda que la igualtat no és automàtica.
Durant segles, llaurar la terra ha sigut quasi un reflex en l’agricultura.
De tant en tant, algú em pregunta: «Jerome, he comprat un vi vegà… però el vi no és vegà o què?». La resposta és clara: no sempre.
Quan parlem de vi, pensem en el raïm, en la terra, en el clima. Però hi ha un protagonista invisible que ho canvia tot: la llevadura.
Entrevista amb Raul Ferrer-Gallego, investigador en enologia a València.
El concepte del temps amb el viu i els ritmes reals, no amb el del rellotge.
Quina relació tenim ací a la Marina Alta amb el vi de casa?
Avui parlem de la relació, gairebé sagrada, de la fusta amb la criança de vins.
El Bobal, o Boval en valencià, una varietat de raïm que durant molt de temps ha sigut mal entés.
Aigua, pedra, buit, a la Torre dels Ducs de Medinaceli (al Verger), una exposició on pintura i vi es troben de la mà de Juan Tárrega, artista i vinyater de la Marina.
El resveratrol va ser aïllat per primera vegada l’any 1939 pel químic japonés Michio Takaoka a partir de les arrels de la planta Veratrum grandiflorum.
El míldiu és un vell enemic: un fong… bé, no exactament, més bé un parent de les algues, un oomicet
Si el paisatge està ple de productes químics, de fungicides i insecticides aplicats al raïm, això arriba al nostre got?
Segona part de la nostra crònica dedicada als vins oxidatius.
