El text reconstrueix els orígens de l’atletisme femení a les terres de Lleida, des de les antigues curses de càntirs d’Àger, Golmés i els Camps Elisis fins a l’esclat esportiu de la Segona República. En un context que considerava l’atletisme poc femení i fins i tot masculinitzant, la lluita d’Alice Milliat i la fundació del Club Femení i d’Esports de Barcelona van obrir camí. El 1931, la creació del Grup de Cultura i Esport Femení de Lleida i una multitudinària exhibició d’atletes barcelonines van encetar l’època daurada d’aquesta disciplina a la ciutat i una intensa campanya a favor dels seus
Historiador, bomber i autor de «Bombers de Lleida (1840-2025)», publicat per Pagès Editors, Leonard Jové recupera la memòria d’un cos imprescindible per entendre la ciutat. A partir de la seua tesi doctoral, guardonada amb el Premi Josep Lladonosa, repassa episodis com l’incendi del teatre el 1876 o la riuada del 1982, rescata vehicles emblemàtics com el Manolito i reivindica el compromís humà, solidari i comunitari dels bombers. També reflexiona sobre la incorporació de les dones i ret homenatge a les generacions que han construït, al llarg dels anys, la història d’aquest servei públic.
Viatges de somni, roba, restaurants, regals i una vida aparentment perfecta. Això és el que veiem quan mirem el perfil d’un influencer. Però què queda fora de l’enquadrament? En aquest pòdcast conversem amb la Vanessa, la nostra social media manager, sobre la pressió d’estar sempre connectat, la tirania de l’algoritme, els comentaris que fan mal i la dificultat de separar la feina de la vida privada. També descobrim les hores de feina que s’amaguen darrere de cada col·laboració. Perquè una xarxa social és un aparador, no una vida sencera, i darrere de cada perfil sempre hi ha una persona.
El Tossal de Moradilla és molt més que una silueta a l’horitzó de Lleida: conserva vestigis des de l’edat del bronze fins a la Guerra Civil, una necròpolis andalusina i l’única torre de telegrafia òptica que queda dempeus al Segrià. O el que en queda. Part de la torre es va ensorrar el 2024 i, malgrat l’anunci d’un projecte de restauració, l’actuació continua pendent. En aquest pòdcast, encara dolorosament vigent, l’arqueòleg Joan-Ramon González, Xus Llavero i Felip Gallart expliquen què representa Moradilla i es pregunten per què, quan el patrimoni cau, les administracions arriben tard.
Sentir-hi bé és molt més que percebre sons: ens permet comunicar-nos, relacionar-nos i mantenir l’autonomia. Però, mentre cuidem la vista o les dents, sovint ens oblidem de l’oïda fins que comença a fallar. En parlem amb la doctora Laura Acevedo Ortiz, especialista en otorrinolaringologia i cirurgia de cap i coll del Centre Mèdic Vithas Lleida. Com podem protegir-nos del soroll? Quan ens han d’alertar els xiulets o la necessitat d’apujar el televisor? I quina relació hi ha entre la pèrdua auditiva, l’aïllament social i el deteriorament cognitiu? Claus per escoltar millor i viure millor.
Els incendis forestals són inevitables, però els megaincendis no. En aquest pòdcast conversem amb Víctor Resco de Dios, enginyer forestal, investigador i professor de la Universitat de Lleida, sobre per què el foc és cada vegada més intens i difícil d’aturar. A partir de l’informe que ha elaborat per a la Reial Acadèmia d’Enginyeria, Resco defensa que l’extinció ja no és suficient: cal gestionar el combustible, recuperar el mosaic agrari i preparar el territori. Una conversa rigorosa i reveladora que també desmunta alguns dels mites més arrelats sobre el bosc i la natura abans que sigui tard.
La Sagrada Família és molt més que l’obra d’un geni: també és el resultat de les vides anònimes que l’han sostinguda durant gairebé un segle i mig. En aquest pòdcast, Coia Valls ens presenta El somni de Gaudí, una novel·la que recorre cinc generacions de dones unides al temple i a la memòria familiar. Una conversa sobre Gaudí, la llum, la natura i la transcendència, però també sobre guerres, pèrdues, silencis i renaixements; sobre les dones que sostenen la història sense aparèixer-hi i sobre la necessitat de preservar el foc de la memòria per saber qui som i què deixarem als qui vindran.
La intel·ligència artificial ja ha entrat a les empreses, les aules i la vida quotidiana, però sabem realment com utilitzar-la? En aquest pòdcast, Joan de Santiago i Alba Ripoll reflexionen sobre què significa formar-se en IA: aprendre a fer anar unes eines que canvien constantment o adquirir una nova manera de pensar i treballar. Una conversa sobre eficiència, esperit crític, errors, biaixos, privacitat i límits ètics, però també sobre les oportunitats que una formació pràctica i amb criteri pot obrir per a les empreses, els professionals, els centres educatius i les institucions de Lleida.
a Granja d’Escarp, 1935. La mort de cinc membres d’una mateixa família, enverinats amb arsènic, converteix Dolors Coit en protagonista d’un dels casos criminals més esfereïdors i mediàtics de Ponent. Però darrere el relat de «l’enverinadora» hi ha també una societat marcada pels matrimonis convinguts, les tensions familiars i els prejudicis contra el món rural i les dones. Anna Sàez, autora del llibre L’enverinadora, i Xus Llavero reconstrueixen els fets, el judici i les ombres d’una història que encara commociona la Granja d’Escarp. Aquest és el segon pòdcast dedicat al cas.
La Granja d’Escarp, 1935. La mort de cinc membres d’una mateixa família, enverinats amb arsènic, converteix Dolors Coit en protagonista d’un dels casos criminals més esfereïdors i mediàtics de Ponent. Però darrere el relat de «l’enverinadora» hi ha també una societat marcada pels matrimonis convinguts, les tensions familiars i els prejudicis contra el món rural i les dones. Anna Sàez, autora del llibre L’enverinadora, i Xus Llavero reconstrueixen els fets, el judici i les ombres d’una història que encara commociona la Granja d’Escarp. Aquest és el primer pòdcast dedicat al cas.
Avui ens ha deixat Josep Vallverdú, una de les grans veus de la literatura catalana i un mestre que va acompanyar generacions de lectors. Autor d’una obra immensa, de més de 300 títols, la seva vàlua intel·lectual només era comparable a la senzillesa i la proximitat amb què compartia la paraula i la vida. Vam tenir el privilegi d’entrevistar-lo amb motiu del seu centenari i avui recuperem aquella conversa com un petit homenatge a l’escriptor, al professor i a l’home que mai no va deixar d’escriure ni de mirar el món amb lucidesa. El seu llegat ens continuarà acompanyant. DEP, mestre.
Conversem amb Gil Pratsobrerroca, autor d’El joc del silenci, un thriller que arrenca amb una desaparició en un poble del Pirineu i que, de seguida, obre la porta a secrets de parella, pors domèstiques i silencis massa pesants. Parlem de l’ofici d’escriure, de reescriptures gairebé obsessives, de la influència del guió en el ritme de la novel·la i d’aquella pregunta incòmoda que plana sobre tota la història: coneixem mai del tot la persona amb qui compartim vida? Una conversa sobre misteri, tensió i tot allò que s’amaga porta endins.
En aquest segon episodi sobre el fet taurí a les terres lleidatanes, Jaume Suau recupera la figura d’Eugeni Ventoldrà, el torero de Mollerussa que va arribar a ser conegut com el Rei del Volapié. Culte, modest i ben poc semblant a l’estereotip del torero, va triomfar a les principals places d’Espanya i també a França i Amèrica. Parlem d’una vida marcada per la vocació, les dificultats, les cornades i una tècnica que el va convertir en referent del seu temps. Un retrat històric d’un personatge tan singular com avui gairebé oblidat.
El Carrilet Fest fa cinc anys demostrant que un festival familiar pot ser molt més que una suma de tallers, música i activitats. Parlem amb Maite Teixidó i Helena Guasch d’una aventura nascuda al Palau d’Anglesola de la mà de sis famílies i una trentena de voluntaris, que ha crescut fins a reunir prop d’un miler de persones sense perdre l’ànima. Una conversa sobre joc, educació, comunitat, vida als pobles i solidaritat, amb la campanya Un somriure per al Marc com a recordatori que celebrar també pot servir per cuidar-nos.
Què hi ha darrere d’un reel de trenta segons? Moltes més hores de les que sembla. En aquest episodi conversem amb Vanessa Boronat, social media manager, autònoma i mare, sobre la feina invisible que sosté les xarxes d’empreses de Lleida, Madrid, Sevilla i Granada: estratègia, continguts, gravació, edició, informes i una pila de missatges que mai no s’acaben. Parlem també de creativitat, conciliació, perfeccionisme i del repte més difícil de tots: aprendre a desconnectar quan internet no tanca mai.
Parlem amb Joan-Lluís Lluís de Una cançó de pluja, una novel·la breu i intensa que neix d’un fet real terrible i ens porta fins a la selva de Borneo, al costat de l’orangutana Ella-Calla. L’autor reflexiona sobre la maldat, la fragilitat dels animals, la destrucció del seu hàbitat i la necessitat d’explicar allò insuportable sense convertir el dolor en espectacle. Una conversa sobre literatura, consciència i aquella pregunta incòmoda: què pensarien de nosaltres els altres habitants del planeta?
Els toros també formen part, encara que avui pugui sorprendre, de la història de Lleida i de les seves comarques. En aquest episodi, Jaume Suau repassa una afició que va deixar curses a les places majors des de l’edat mitjana, places portàtils a la ciutat i als pobles i personatges tan singulars com Juan Fernández, El Catalán, o el torero Peroy. Parlem de tradicions, de curiositats, de corrides benèfiques i d’un passat festiu que explica una part poc coneguda del nostre territori. Una mirada històrica, documentada i plena d’anècdotes que no deixen indiferent.
A Ponent, la cultura no sempre arriba als pobles amb la continuïtat que mereix. Per canviar-ho, Eduard Escaño i Gerard Orobitg han impulsat El Galliner, Agitació Cultural, una cooperativa que connecta artistes, municipis i públics amb propostes de petit format, de qualitat i arrelades al territori. En aquest episodi parlem amb ells de cultura km 0, de la feina invisible que hi ha darrere d’un concert, de la necessitat de fer xarxa i de projectes com el Molí Folk i l’Envolta’t. Perquè omplir una plaça amb música, teatre o paraules també és fer comunitat i fer país.
L’obesitat no és una qüestió de voluntat ni una batalla que s’hagi de lliurar en solitari. En aquest episodi conversem amb el doctor Arnulfo Fernández Zulueta sobre la Tècnica EndoSleeve o Mètode Apollo, un procediment endoscòpic que redueix la capacitat de l’estómac sense cirurgia oberta. Parlem de per a qui està indicada, com és la recuperació, quins límits té i per què el seguiment nutricional, psicològic i mèdic és tan important com la intervenció. Una conversa clara sobre salut, evidència i el tractament multidisciplinari del sobrepès i l’obesitat.
Quan parlem d’intel·ligència artificial, pensem sovint en grans empreses, laboratoris i paraules que fan venir ganes de mirar per la finestra. Però, i les petites empreses, els autònoms i les pimes de Ponent? En aquest episodi conversem amb Joan de Santiago, fundador de Syncretia i coach 4.0, sobre com ordenar dades, automatitzar feines repetitives i recuperar hores de vida. Perquè abans d’afegir-hi IA, cal posar ordre. I perquè, en molts negocis, automatitzar ja no és una fantasia tecnològica: és una manera molt concreta de sobreviure.
Pere Rovira torna al dietari amb Vida i miratges, un llibre escrit amb lucidesa, tendresa i aquella ironia que no necessita alçar la veu per deixar petja. Poeta, narrador, assagista i traductor, conversa amb nosaltres sobre l’escriptura i les ganes de viure, el pas del temps, l’amor compartit durant dècades, la memòria dels pares, Joan Margarit i Baudelaire. Una conversa fonda, lliure i plena de vida amb un escriptor que sap que fer-se gran també pot ser una manera —i ben bona— d’aprendre a mirar. Escolteu la conversa aquí...
Recuperem un pòdcast de fa uns mesos que, per desgràcia, no ha perdut gens d’actualitat. Joan-Ramon González, Xus Llavero i Felip Gallart alerten sobre el deplorable estat en què es troba el Tossal de Moradilla, un espai patrimonial i paisatgístic que reclama una actuació urgent de les administracions. També repassen la història i el valor d’un indret que va ser molt més que una elevació a l’horitzó: un testimoni de la memòria col·lectiva de Ponent que no podem deixar perdre.
En aquest nou pòdcast de Voluntaris, ens endinsem en la feina que fa el voluntariat de l'entitat Caritas Diocesana i ho fem de la mà de Mª Rosa Seyos, responsable de voluntariat, de Joan Rosinach, tècnic de comunicació i del nou coordinador del voluntariat a Lleida, Joan Saura.
Per celebrar la segona edició de Fin: tu corres, tots correm, reemetem aquesta conversa amb Delfí Vilaseca Ribalta. Un llibre que parteix de les maratons —en porta una trentena des que va començar a córrer als 46 anys— i acaba parlant d’esforç, família, pèrdues, reptes i sentit de vida. Vilaseca hi explica també el vessant solidari del projecte, que destina els drets d’autor a la recerca contra el càncer de pàncrees. Un pòdcast sobre córrer, sí, però sobretot sobre perseverar i estimar el camí.
Hi ha persones que deixen petjada pels càrrecs que ocupen. I n’hi ha d’altres que la deixen per la manera com han viscut. El doctor Joan Viñas pertanyia a aquesta segona categoria. Cirurgià, docent, gestor, humanista i compromès amb els altres, va dedicar tota una vida a millorar la salut, la universitat i la societat lleidatana. Vam tenir el privilegi de conversar-hi en un dels pòdcasts de Lleida24, una entrevista que avui recuperem com a homenatge. Per recordar no només un gran metge, sinó una gran persona. Descansi en pau.
