El foc s’ha utilitzat ancestralment en l’agricultura per eliminar residus de collites anteriors, controlar plagues i netejar marges per convertir terrenys forestals en terres de cultiu i pastures. El resultat, les cendres, també són molt valorades pel seu poder renovador; són un potent fertilitzant. El foc, i la seva imatge, el sol, i la seva vinculació amb els cicles de l’agricultura entorn del solstici d’estiu.Des de temps remots al Pirineu se celebren les falles, haros i brandons, manifestacions populars entorn del foc que es feien entorn del solstici d’estiu a l’inici de la collita del cer
Andorra la Vella inaugura El Jambo, aquest dijous i s'allargarà fins dissabte, tres dies de música al carrer en què els esbarts ballaran a ritme de hits catalans. Descobrirem els nous treballs de Komanem, Quim Salvat i Four Flags; i les produccions de talents emergents com Eugènia Correia, Marta’s, Electrix, Isolda i Ese. El Jambo crea tendència. Va ser en el camí de la Ludwig Band i ara s’espera el torn d’Ypnosi. En una edicó en què s’estrena la pèrgola de la plaça del Poble també ens visiten Maruja Limón, Joao del Monte , Compota de Manana i Sobrezero. Bé, ja podem trucar els amics que sempr
Cultura per a ments inquietes
Si avui dia al país hi ha unes 89.500 persones, i uns 30.000 són andorrans amb dret a vot. Així que un terç de la població decideix per la resta. Però temps era temps que la situació encara era més extrema. El vot masculí universal no va arribar fins al 1933. Trenta-set anys després, als setanta, va arribar la possibilitat de vot per les dones i el 1985 es baixa l’edat de vot dels 21 als 18 per captar joves votants. I abans? Abans va haver-hi «La cosa». La cosa que va aconseguir que com a mínim poguessin votar els caps de casa, perquè fins aleshores només quatre poderosos es repartien la donja
A les xarxes tens de tres a cinc segons per enganxar un usuari a un contingut. És molt menys temps del que necessiten dues persones per sentir-se atretes, vuit segons. El consum de contingut a les xarxes és un gran pilar que ha modificat, fins i tot, la manera de consumir cinema, fins a quin punt? Avui en parlem a La gàbia del mico amb el codirector artístic d'Ull Nu Marc Camardons i la creadora de contingut Emma Soler, que acaba de guanyar el premi Crit creadora emergent.
No calen moltes paraules per dir el que un pensa, tampoc per expressar el que un sent. I de vegades, no en cal ni una. El silenci pot ser més dens que qualsevol altra manera d’expressar-se.Els nostres convidats d’avui han trobat un projecte entre estrofes, un batec en cada vers i un refugi en cada pausa que han convertit en partitura.I entre línies i tornades les han convertit en cançons, que portaran de gira. Aquest dijous estan d’estrena i en aquest programa rebem a Roser Puigbò i David Sanz, els protagonistes de Veu Silent
A finals segle XIX els llumins eren la forma més còmoda i fàcil de fer foc. Es fabricaven en petits tallers. Era un producte que necessitava tothom i aviat arriben els monopolis. A França el 1872. Un andorrà Jacint Rossell ja es dedica a enviar llumins d’Espanya a França fins a 1892 que el monopoli s’instal·la al país del sud. En aquest moment comença l’aventura per poder fabricar llumins a Andorra, una de les primeres empreses altament inflamable. En aquest capítol parlem amb l'historiador Daniel Fité sobre les diverses activitats de Casa Cintet.
Aquesta setmana se celebra el Dia del llibre per celebrar també la riquesa editorial del país i aquells que van escriure les primeres pàgines i en moments en què editar en català era una aventura èpica a terres veïnes. Parlem d’un dels iniciadors del sector editorial al país. El nostre protagonista d’avui és Bartomeu Rebés Duran fundador d’Editorial Andorra i que actualment dona nom la Fundació, que aglutina el llegat de la seva activitat com a enginyer industrial i aficions (música, fotografia i audiovisual), i el fons de Casa Guillemó. El nostre convidat és Lluís Riu.
Un nen apunta, a qui el mira -el fotògraf Francisco Ontañón -, amb una pistola a l’altura de la pelvis. Era 1959. Era habitual veure nens amb pistoles al carrer. Els nens jugaven a indis i vaquers, o lladres i policies. L’autor, parla sobre aquesta fotografia i diu: Tinc un patiment terrible amb aquesta fotografia. Quan penso amb aquest nen sempre em pregunto: que se n’haurà fet d’ell? Veure’l en aquest instant, apuntant amb la pistola, amb aquesta intenció, penso que l’he convertit en un delinqüent. Bé, doncs aquesta fotografia i una cita de Luís Martín Santos van ser decisives per a la porta
Avui dimarts 31 de març el dia s’ha llevat amb una notícia trista. Ens ha deixat el menairó d’Aixovall. Ens ha deixat Sergi Mas. Avui no havíem de parlar d’ell, però la veritat és que costa parlar d’Andorra sense trobar la mà del tallador de fusta, el gravador, el guardià de llegendes i documentalista del moble andorrà i l’art popular. Ens ha deixat en una setmana de reflexió espiritual. Potser algú diria que no és casualitat. Avui sabem que l’excursionista que bevia aigua i el mosaic que va fer Mas a Aigües d’Arinsal, s’han salvat de les flames. Enmig de Setmana Santa, l’editorial estava prep
La família Rossell d’Ordino va ser una de les més importants a nivell econòmic, social i polític d'Andorra. Ho hem explicat moltes vegades. Entre els membres d’aquesta nissaga en destaca Antoni Fiter i Rossell, veguer i autor del Manual Digest (1748). La última persona que va habitar la casa, Maria Lluïsa Riba Cassany, va morir l’any 1993 sense descendència ni testament. Al 1995 el llegat de la casa passa a mans de l’Estat. Els Rossell no van llençar res. És per això que es conserven més de 20.000 objectes entre mobles, roba i instruments musicals. Avui parlem els instruments que tocaven els R
I si apareix un nen del no-res i és capaç de despertar el que mai hauries pensat? La maternitat és un tema recurrent al cinema i que s’ha tractat des de diferents vessants: Des de l’angoixa de l’embaràs, la paranoia… Les pors viscerals, la mort, als traumes generacionals, pèrdua d’identitat. La cultura, els valors, però també la salut mental, juguen un paper fonamental en aquests relats que, per altra banda, són un ingredient perfecte endinsar l’espectador en el món dels personatges. S'acaba de roda '11' la pel·lícula que ha obtingut l’ajuda a la cinematografia amb 125.000 euros. En parlem amb
Diuen que en seixanta anys s’han publicat mig miler de discos a Andorra. Des de la música clàssica al pop-rock, «indie» o electrònica, passant per la rumba, o amb aires de bossa nova, rock dur o metall. Si coneixen algú que toca en un grup a Andorra, podria ser que no fos l’únic projecte en el qual està involucrat. Tenim moltes ganes de tocar i de vegades poques places, però la frontera és oberta per explorar nous horitzons. Tanmateix, per a alguns es queda en una invitació; per a d’altres es converteix en un territori per conquerir. Quina és la primera composició andorrana, i quin va ser el p
El blanc i el negre sempre ha estat la seva manera de veure el món a través de la fotografia d'Eric Rossell. La llum i la foscor, el blanc i el negre, li donen una gamma de grisos plena d’informació. Ara el nostre fotògraf ens parla a través - de 52 blanques i 36 negres – les tecles del seu piano... I ho fa per explicar-nos el seu moment vital, el procés creatiu i nous començaments amb NEGRE SOBRE BLANC. Per als que no entenem de música EL PIANO ÉS COM un instrument encriptat. Sembla que només aquells que tenen habilitat i coneixement saben despertar la seva ànima i com un mirall els tradueix
Temps enrere a la Casa Museu d’Areny Plandolit vaig veure tot d’animals dissecats, un gos, un teixó, un tauler d’escacs d’ales de papallona i un flamenc. Feia part de la decoració de l’època. Però alhora calia saber que un dels membres de la casa s’havia dedicat a la taxidèrmia i va obrir un museu, el Museu Areny (Avui dia l’Auditori Nacional, que aquesta setmana torna a obrir les portes). El mateix metge anatomista va obrir un negoci a Barcelona. ‘Au Flamant Rose’ (el flamenc rosa). Avui no parlarem amb el flamenc d’Areny Plandolit, però sí amb persones que han fet parlar el llegat d’una famí
Dimecres de cendra, últim dia de Carnaval s’inaugura oficialment la Quaresma i queden 46 dies per Diumenge de Pasqua, dia de la resurrecció de Jesucrist. Era un 21 de febrer de 1776, per cert, Dimecres de Cendra, quan un conjunt d’homes casats es reuneixen amb la intenció de fer una associació com a reacció dels excessos del Carnestoltes, impregnades de paganisme. Era la manera de quedar absolts després de la festa que organitzaven ells mateixos i entrar al cicle Quaresmal. Aquesta associació que fa 250 anys que està en actiu i porta per nom la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella i més enll
El 2016 va guanyar el Carles Sabater amb el tema ‘Gràcies’, un senzill que va suposar un punt d’inflexió en la seva carrera com a músic que el va portar a fer el seu primer disc El meu granet de sorra (2017), ‘Quan la música pot anar més enllà’ (2019) i ‘L’últim despertar’ (2022). Fa uns mesos llegíem que a Quim Salvat li han donat 40.000 euros per poder fer de la seva feina una qüestió professional. Avui rebem a l’estudi a Quim Salvat que prepara nou disc i, tot i que encara estigui embastat, avui ha tingut la generositat de portar-nos un tast abans no marxi cap a Londres.
I sí tot plegat traiem un autor de l'anonimat? I si és una estafa? L’assaig com a gènere va néixer durant el Renaixement, cap al segle XVI, en un moment en què divulgació de les idees i la pedagogia es consideraven cabdals per la labor dels intel·lectuals. Avui parlem d'un assaig sobre el ridícul, un exercici metaliterari de Nil Forcada, autor de Teoria del ridícul que ens pot volar el cervell. Preparats?
La Segona Guerra Mundial ha deixat una empremta que encara avui dia plana. Dolor i una memòria que sembla diluir-se davant els moments que viu el mon. Avui 27 de gener, dia per la Memòria de l’Holocaust hem de parlar de la feina que encara queda pendent com la identificació de persones que van recórrer països i dels quals no va quedar rastre escrit. Amb l'historiador de Patrimoni Cultural, Pau Chica parlem de la presència de la Gestapo amb l'episodi del Palanques, de com els arxius s'obren mica a mica per reescriure la història d'Andorra i la necessitat d'identificar refugiats.
Diuen que per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha. També diuen que entre Sant Antoni i Sant Sebastià, és quan més fred. A parròquies altes ha començat a nevar de bon matí i autobusos que no entenen l’idioma de la muntanya han quedat entravessats. A parròquies baixes plou o ja ha començat a nevar, però avui no es pot fallar al sant i la germandat de Sant Sebastià que des de primera hora prepara l’escudella. El proppassat cap de setmana unes 12.000 persones entre Canillo, Encamp, la Massana, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany han provat un dels plats més populars de l'hivern al Pirineu.
Diuen que tot torna, tornen les tendències pretèrites, objectes i dissenys que algú va fer per primera vegada i que ha arriba als nostres dies d’una o altra manera. En aquest capítol no parlem de moda sinó d'antiguitats. La passió per les coses del passat neix amb els primers col·leccionistes de l’època clàssica, quan el valor dels objectes no era només econòmic, sinó també cultural i simbòlic.Durant el Renaixement sorgeixen les primeres galeries d’art amb la finalitat de preservar i estudiar el patrimoni cultural passat. A partir del segle XVIII, proliferen les cases de subhastes i les primer
Aquesta setmana, dilluns, ha fet 50 anys que els síndics Julià Reig i Marc Vila van inaugurar els Arxius Nacionals seguint la vocació d'androgenització de l’educació manada pel Consell. Parlem de programes educatius i la compilació de publicacions i materials. En aquell moment es considera imprescindible la creació d’un arxiu i també d’una biblioteca d’abast nacional i de gestió pública. Però avui dia, fins i tot, el que veuen a Ràdio i Televisió d’Andorra algun dia farà part de l’arxiu. En el marc dels 50 anys de l'Arxiu avui coneixem de prop la seva evolució i funcionament amb Lídia Arbués c
Tothom ve d’un òvul i un espermatozou, aparentment tots iguals, però alguna cosa fa que quan som adults necessitem reconèixer-nos i tenir un relat de vida, lligat als que t’han vist créixer, que probablement t’han donat un cognom que ve amb una història que sovint s’explica en reunions familiars, com ara per festes. Però, què passa si ets ‘fill de ningú’? Maria Larrea, autora de ‘Les gens de Bilbao naissent où ils veulent’, ret homenatge als seus pares, dos infants abandonats i donats en adopció., que es troben de joves i emigren a França. La seva filla, l'autora, també es adoptada mitjançant
Després de l'exposició a l'Hotel Pol a l'Andorra Land Art arriba a RTVA el documental 'En nom del Pol' sobre l'Hotel Pol, un hotel ple de vivències que ens parlen del pas del temps i la transformació d’una parròquia, el context d’entreguerres, l’arribada del turisme i l’avenç del sector hoteler. Però encara és més important els vincles i el valor social que ha tingut al llarg del temps. Però a Andorra hi ha molts 'hotels pol'. Avui en parlem amb Jordi Cerqueda i Ricard Rodrigo, testimonis del projecte i el gastrònom Miquel Canturri, lligat a la història de Casa Calones.
L’última edició del Saló del Còmic ens ha permès tirar enrere en el temps per recuperar maneres de jugar a les consoles i tendències que avui dia són retro. El responsable es dedica a la recuperació i rellançament de jocs, consoles i joguines, però també, ha creat una plataforma de sèries animades, còmics i, fins i tot, un museu digital del desenvolupament del videojoc retro. Recuperat del viatge en el temps, ens visita algú amb molta llicència per jugar, Eli Galindo. Nascut a Mèxic, prové de Texas i des de fa un temps té la seva residència a la Massana.
